El pas del temps comporta inexorablement una pèrdua de volum, especialment apreciable en els pòmuls i oval facial, produint flacciditat i canvi en les proporcions facials. S’ha demostrat científicament que la causa de la flacciditat de la cara que apareix amb el temps és principalment deguda a la pèrdua del volum ossi, redistribució del greix facial i disminució del gruix de la pell, fets que comporten el descens dels teixits i pèrdua de la definició del angle cèrvico-mandibular i pòmuls.
La Bioplàstia, és una nova tècnica medico-estètica que restaura aquests volums mitjançant la implantació de biomaterials en plans anatòmics profunds, és a dir, amb substàncies compatibles amb el nostre organisme que no provoquen toxicitat, al·lèrgies ni rebuig.
El procediment es mínimament invasiu, poc traumàtic, pràcticament indolor i ens permet pràcticament esculpir el rostre, rejovenint-lo, reposant els volums perduts i millorar la flacciditat. D’aquesta manera podem restaurar el contorn i el perfil de la cara per realçar, rejovenir i complementar les característiques facials que determinen la bellesa del rostre.
Tot es realitza amb anestèsia local, en el propi ambient del consultori mèdic, amb la possibilitat que el pacient acompanyi pas a pas, a través d’un mirall, el procediment.
El resultat es veu immediatament, sense la necessitat de diverses sessions.
Diverses són les parts de l’anatomia humana que poden ser tractades per mitjà de la Bioplàstia.
Centrant-nos en el rostre, les zones més sovint tractades són: els pòmuls, el mentó, el nas, els llavis, la línia de la mandíbula i el contorn de la cara. El nas, es potser l’àrea on els resultats son més espectaculars ja que mitjançant aquesta tècnica, podem corregir tant el dors, la punta i molts altres detalls que el fan inestètic. Els pacients candidats a aquest tractament poden ser pacients insatisfets amb el resultat obtingut després d’una operació de nas (rinoplastia)o pacients que no desitgen operar el nas però volen corregir o millorar certs aspectes del mateix. Així, amb anestèsia local i en escassament 30 minuts, es pot modificar la seva forma i aspecte de manera inclús espectacular. No obstant, sempre ha de ser l’especialista qui prèviament faci un estudi per veure les possibilitats reals de modificar estèticament els defectes d’un nas inestètic. En un proper article en parlarem més abastament.
La Bioplàstia també s’utilitza en altres àrees corporals com les mans, l’àrea dels glutis i els genitals externs femenins i masculins.
Abans de dur a terme cada procediment de Bioplàstia, el metge especialista, ha de realitzar una acurada anàlisi individual de la fisonomia de cada persona, avaluant integralment el conjunt de trets a tractar tant a la cara, com en el cos.
L’especialista aplicarà els seus coneixements en proporcions facials i corporals, estudi dels volums compensatoris i canvi de llums i ombres per recomanar la Bioplàstia adequada al rostre o cos de cadascun dels nostres pacients. Afortunadament, comptem també amb programes informàtics que ens permeten ajudar a estudiar i modificar aquests volums i angles, i que son de inestimable ajuda per aconseguir el millor resultat.
Dr. Samuel Pinós i Pedra
Es tracta d’un sistema de rejuveniment de la pell basat en l’aplicació de microdipòsits d’àcid hialurònic, un component fisiològic de la matriu extracel·lular. L’àcid hialurònic emprat s’obté biotecnològicament (no és d’origen animal) i es troba estabilitzat.
Aquestes característiques converteixen aquest tractament en un mètode molt segur i de llarga durada.
Gràcies a les propietats inherents de l’àcid hialurònic, aconseguim:
- Hidratació de tot tipus de pell i millora de la funció d’hidroreserva. Aquesta funció avui sabem que es comença a reduïr abans dels 30 anys i s’accentua de manera notable entre els 45-50 anys, amb el climateri.
- Millora de totes le propietats de la pell: aspecte, elasticitat, to i textura.
- Protecció davant els radicals lliures, especialment abans i després de l’exposició solar, fet que converteix aquest tractament en quasi imprescindible abans i/o després de l’època estival.
Totes aquests beneficis es van corrobarar en l’estudi que, en aquest sentit, va dur a terme la Universitat de Michigan i que va ser publicat l’any 2007 en una de les més pretigioses revistes de dermatologia. En l’estudi es demostra la restauració dels components de la matriu dèrmica posterior al tractament, així com l’augment de procol·lagen tant intracel·lularment com extracel·lularment i allargament i activació dels fibroblasts dèrmics.
Sobre els aspectes tècnics del tractament, destacarem que s’utilizen en diferents concentracions d’aquest àcid segons el grau d’envelliment cutani. Els microimplants s’injecten a la dermis, ja sigui manualment o mitjançant injectors especialment dissenyats per efectuar un tractment absolumtament homogeni quant a volum i profunditat de cada microimplant.
Segons cada cas en particular, es planifiquen programes individualitzats de biorevitalització cutània, però, per fer-se una idea, un tractament estàndard podria consistir en unes tres sessions espaiades unes 2-4 setmanes i una pauta posterior de manteniment d’una sessió cada 4-6 mesos. I com a pauta d’estiu, com a prevenció del fotoenvelliment, s’acostuma a fer una sessió abans d’aquest juny i una segona al setembre.
Les zones a tractar són cara, coll, escot i mans, ja sigui individualitzadament o conjuntament. Dins de l’àrea facial, mencionarem el tractament de la regió subocular (ulleres) com una de les aplicacions més populars d’aquesta tècnica pels destacats resultats que se n’obtenen.
La biorrevitalització es pot combinar, i de fet quasi sempre es combina, amb altres tractaments com el làser, IPL, radiofreqüència i, sobretot, la Proteïna natural purificada, de la qual en parlarem abastament el proper mes.
El terme Hiperhidrosi fa referència a l’excés de sudoració produïda per una alteració del Sistema nerviós vegetatiu que fa que es produeixi més suor del necessari per a regular la temperatura del nostre cos. Les causes d’aparició d’aquest trastorn son diverses: Es distingeixen unes formes primàries o idiopàtiques, i unes altres secundàries. Les primàries son localitzades i afecten a les palmes, plantes, cara o aixelles. Les formes secundàries acostumen a ser generalitzades, i entre les seves causes més freqüents hi ha infeccions, neoplàsies o endocrinopaties o per efecte d’alguns fàrmacs. La hiperhidrosi primària, que afecta a un 3% de la població , comporta inseguretat, falta de confiança, angoixa i estrès en les persones que la pateixen, condicionant les relacions socials i alterant el desenvolupament natural de les seves activitats quotidianes com treure’s la jaqueta o portar certes peces de roba o teixits.
Per eliminar l’excés de suor, la millor alternativa no quirúrgica, actualment, es el tractament amb toxina botulínica. Mitjançant aquesta aconseguim interrompre la hiperactivitat de les glàndules sudorípares al bloquejar les terminacions nervioses simpàtiques responsables de estimular aquestes glàndules. El procediment de tractament es el següent: Després de la pertinent Història i Exploració Clínica, s’efectua un test per delimitar l’àrea a tractar, i acte seguit s’infiltra el producte a traves d’una agulla extremadament fina. La tècnica es ràpida, segura i pràcticament indolora, realitzant-se ambulatòriament. En la zona de la aixella, no requereix ni tan sols anestèsia (o com a molt una crema anestèsica tòpica) i amb poques infiltracions es completa el tractament. No requereix baixa laboral i, un cop finalitzat el tractament, el pacient pot reincorporar-se amb total normalitat a les seves activats quotidianes.
Els resultats s’observen de forma progressiva ja als pocs dies de la seva aplicació, i els seus efectes acostumen a durar entre 4 mesos i un any, depenent de la zona i les característiques particulars de cada cas. En l’aixella, per exemple, la duració mitja es de 7-9 mesos. Es recomana un manteniment anual, si bé hi ha pacients, que amb poques sessions, l’eliminació de l’excés de sudoració es definitiva.
Finalment, no ens cansarem de repetir que resulta crucial acudir a un Centre Mèdic autoritzat i que el tractament el realitzi un metge entrenat en aquesta tècnica en concret. Els tractaments amb toxina botulínica son en general molt segurs i amb escassos o nuls efectes secundaris, sempre que s’efectuïn sota aquestes condicions. No retalli mai en la seva seguretat.
