Les tècniques hipopressives les descobreix l’uro-ginecòleg Marcel Caufriez, durant la dècada dels 80, arran de l’estudi sobre la recuperació del postpart, motiu pel qual durant moltes dècades s’ha treballat com a Gimnàstica Abdominal Hipopressiva dins la fisioteràpia de sòl pèlvic.
A partir del 2009 es comencen a introduir als centres de fitness i gimnasos per treballar l’abdomen de forma més saludable, i a partir del 2011 es comença a estudiar com aquest tipus de tècniques influeixen i optimitzen el rendiment esportiu.
Núria Codina, CEO d’Hipopressius Lleida i entrenadora personal a Nexus Gym, va participar activament en dos estudis que avaluaven aquesta fita. Un valorant un parell de piragüistes (un semi professional i l’altre amateur) per tal de veure com optimitzaven el seu rendiment; i l’altre amb una mostra de 120 persones, que assistien a les seves classes, per tal de veure com disminuïa el seu perímetre abdominal en un període de 2 mesos. Es van obtenir resultats favorables i significatius en ambdues investigacions
(imatge de la investigació que Núria Codina va fer amb piragüistes l’any 2013)
QUE SÓN?
Les tècniques hipopressives engloben diversos exercicis posturals rítmics, seqüencials i repetitius, amb efectes sobre diferents sistemes i amb la particularitat d’aconseguir la disminució de la pressió intraabdominal a 3 nivells: toràcic, abdominal i pèlvic, per aconseguir un treball de la faixa abdominal i del sòl pèlvic més saludable i, d’acord amb la histologia de les nostres fibres musculars en aquestes zones.
Fins fa poc, treballàvem els abdominals com si treballéssim un bíceps o un quàdriceps, o sigui, amb flexions de tronc bàsicament.
S’ha comprovat que en fer aquest tipus de treball, la majoria de vegades es fa una hiperpressió sobre l’abdomen i sobre el sòl pèlvic, a no ser que es tingui una faixa abdominal competent, és a dir, que en fer aquest tipus d’exercicis abdominals tradicionals com un crunch, la panxa ni surt, ni puja i el sòl pèlvic tampoc.
La causa d’això és que únicament hi ha el 4% de fibres de força a l’abdomen, que són les del recte abdominal. Aquestes s’enduen tota la fama, amb les famoses “rajoles de xocolata”.
Aquestes fibres es poden contreure amb molta intensitat però amb curta duració, per això gairebé tothom quan porta moltes repeticions i sèries d’abdominals empeny la panxa cap a fora, o fa força amb lumbars, cervicals… perquè les fibres de força ja s’han fatigat. Per entendre’ns, mai hem vist un culturista fent 50 repeticions de curl de bíceps.
La gran majoria de fibres que tenim a la faixa abdominal i al sòl pèlvic són de to, el 70-80% , són teixit conjuntiu i parietal per mantenir-nos en posició bípeda i els òrgans interns al seu lloc, formats pel transvers i els oblics que ens farien de cinturó o faixa abdominal.
La particularitat d’aquest tipus de fibres musculars és que es contreuen de forma reflexa, sense contraccions voluntàries, és a dir, sense estrènyer, i es poden activar durant molta estona però amb baixa intensitat.
Poden ser exercicis estàtics o en moviment, individuals o en parella, executats amb un ordre i amb un ritme particular que faciliten la integració i memorització d’un nou esquema corporal, practicant-los a curt termini, i a llarg termini, faciliten l’automatització d’aquest esquema.
BENEFICIS
Els beneficis que ens aporta la pràctica continuada, són principalment en l’àmbit de l’esport, la salut uro-ginecològica i de l’aparell locomotor:
- Normalitzar i gestionar correctament els excessos de pressió durant la pràctica d’exercicis hiperpressius, tals com córrer, pliomètrics, salts, abdominals tradicionals…
- Disminució del mal d’esquena i millora de la higiene postural, augmentant la flexibilitat.
- Prevenir lesions articulars i musculars com hèrnies abdominals, discals, inguinals, umbilicals, pubàlgies…
- Augmentar i regularitzar factors vascularitzants, augmentant la resistència i la potència muscular.
- Prevenir i tractar disfuncions del sòl pèlvic com incontinències urinàries (molt comunes en la dona corredora, en postpart, o després d’intervencions de pròstata en els homes), prolapses…
- Regularitzar els factors respiratoris, millorant la capacitat inspiratòria i l’efectivitat dels músculs respiratoris.
- Disminució del perímetre abdominal i augment del to, conseqüentment, tenir una faixa abdominal i un sòl pèlvic reforçat. És perfecte per després del part.
- Millora el rendiment esportiu aconseguint un gest esportiu biomecànicament més òptim.
- També augmenta el rendiment esportiu per les variacions que es donen en la sèrie roja: hemoglobina, eritròcits, glòbuls vermells…
- Com qualsevol activitat física proporciona plaer i benestar, per la segregació i alliberació d’hormones.
- Revitalització de les funcions sexuals
(Imatge d’una sessió de HIPOSLLUNA, pràctica d‘ hipopressius en entorns naturals a l’aire lliure, que organitza Núria Codina durant l’estiu)
Comentar que per obtenir tots aquests beneficis cal fer una pràctica continuada, inicialment en mans d’un professional qualificat per aprendre correctament el mètode, amb 2 cops per setmana en sessions de 30’/45’, per no patir contraindicacions enlloc de beneficis.
Núria Codina, instructora a Nexus Gym, és llicenciada en Educació Física (Inefc Lleida, 2000) i diplomada en Educació Física (Udl Lleida, 2010).
I especialitzada en diferents camps:
Monitora TRX nivell 1 (Ludus Bcn 2016)
1a promoció Instructors Experts Hipopressius (RSF Bcn 2011)
Personal Trainer tècniques hipopressives (RSF Bcn, 2010)
Monitora Pilates (Feda Barbastro 2005) i Instructora Pilates (Feda Barbastro 2007)
Monitora Spinning (Feda Saragossa, 2006)
Monitora d’aeròbic i aquaeròbic (Orthos Bcn, 2000),
“Activitat física amb gent gran” (Inefc Bcn, 1999)
“Activitat física amb poblacions especials” (Inefc Bcn, 1998)
Ha impartit classes de Fitness i aquafitness des de 1996, entrenaments personals des de 2005, i com a “Hipopressius Lleida amb Núria Codina” des de 2010.
Actualment és entrenadora personal a Nexus Gym en activitats dirigides d’Hipopressius, TonoFit i Mares en forma.
Consulteu la graella d’horaris i preus aquí.
