Havia de passar, i així ha estat: Fa poques setmanes la ministra de Sanitat anunciava la incorporació de determinats tractaments d’ozonoteràpia mèdica dins del Sistema Nacional de Salut (concretament, en patologia vertebral) en haver-se evidenciat, davant alguns tractaments actuals, la seva superior efectivitat, innocuïtat i, en els temps actuals, també important, assequibilitat econòmica. Tal com ja profetitzàvem en l’article que vam dedicar a la patologia vertebral, a mesura que es vagin coneixent i constatant les bondats i l’eficàcia de l’ozó mèdic, tant entre els pacients com entre els professionals de la salut, l’ozonoteràpia acabarà assolint al nostre país el lloc preeminent que li pertoca dins dels protocols terapèutics de nombroses patologies, com ja ha succeït en països més avançats del nostre entorn.
L’ozonoteràpia acabarà assolint al nostre país el lloc preeminent que li pertoca
Una altra patologia en la qual l’ozonoteràpia està cridada a tenir un paper terapèutic cabdal és la fibromiàlgia. Tant és així que, de fet, les principals clíniques privades del país o l’Institut Català de Reumatologia la integren ja dins dels seus esquemes terapèutics. Nombrosos estudis avalen aquesta eficàcia, inclòs un amb una mostra de 3.000 pacients seguits durant cinc anys, en què s’evidencia una evolució clínica significativament més favorable en els pacients tractats amb ozó que en aquells als quals no s’havia aplicat aquesta teràpia.
La fibromiàlgia és un tipus de reumatisme no articular caracteritzat per dolor musculoesquelètic generalitzat i una sensació dolorosa a la pressió en uns punts determinats (punts gatell). A més del dolor, els pacients presenten altres símptomes com cansament, alteracions del son i formiguéigs nocturns. A l’Estat espanyol hi ha més de 800.000 afectats, dels quals entre el 80 i el 90% són dones d’edats compreses entre els 30 i els 50 anys. Generalment, aquests pacients són tractats amb analgèsics, antiinflamatoris, relaxants musculars i antidepressius, i presenten una escassa o nul·la resposta a aquests fàrmacs. Resumidament, direm que l’ozó, a part de la seva incomparable acció analgèsica, antiinflamatòria, antioxidant i immunoreguladora, actua millorant l’oxigenació cel·lular i de la placa motora, i regularitzant la secreció de certes substàncies implicades a nivell del sistema nerviós central, en la producció i percepció del dolor.
Tot això comporta, a més de disminuir el dolor, una reducció del cansament i la fatiga presents en el quadre, una millora en la qualitat del son i una reducció de l’ansietat-depressió que sovint els acompanya. En definitiva,l’ozonoteràpia incrementa significativament la qualitat de vida del pacient, alhora que disminueix la dependència farmacològica a què es veuen abocats aquests malalts, i el que és més important, sense cap risc ni efecte secundari. Per assolir aquests resultats tan desitjables, és imperatiu posar-se en mans d’un metge ozonòleg experimentat, bon coneixedor de les propietats fisicoquímiques i mèdiques d’aquest gas i que estableixi un pla de tractament apropiat a cada cas. L’aplicació de protocols inadequats o de volums, dosis o concentracions incorrectes del gas converteixen el tractament, senzillament, en inefectiu.
L’ozonoteràpia incrementa la qualitat de vida i disminueix la dependència farmacològica
Malgrat totes aquestes bondats de l’ozó mèdic, que també són extensibles a patologies afins, com la Síndrome de Fatiga Crònica i la Sensibilitat Química Múltiple, cal subratllar que el pacient amb fibromiàlgia requereix un abordatge terapèutic multidisciplinari (amb la intervenció de diversos especialistes, com reumatòlegs, psiquiatres, nutricionistes o fisioterapeutes) que inclogui diferents tipus de teràpies d’acord amb la clínica que presenta. Però creiem, tant per experiència personal i aliena com pels nombrosos i creixents estudis sobre aquest tema, que un eix central en l’abordatge terapèutic d’aquests pacients passa avui dia per l’ozonoteràpia ben aplicada, i que malgrat els interessos contraris de la indústria farmacèutica, s’acabarà incorporant, per pura evidència clínica, en el protocol terapèutic d’aquesta malaltia, com ja ha succeït en la patologia vertebral.
